Ací teniu un exemple de viatge que mereix la pena veure. Bona preparació i decisió.
domingo, 31 de julio de 2011
domingo, 22 de mayo de 2011
Proposta per a juliol
Què n'hi ha algú? Llevem teranyines al blog i encetem la temporada d'un estiu que ja ens mostra el peuet. Seré curt i concís: us propose una ruta de cinc dies (quatre nits) durant la setmana del 11 al 15 de juliol per terres catalanes, més concretament per comarques gironines i recórrer les vies verdes anomenades el Camí de Ferro així com també el Carrilet I i II. M'agradaria que ho comentarem entre tots, ja que hi ha diferents possibilitats: pujar i baixar la via, només baixar-la des de Ripoll.... La ruta inclou una visita al Parc Natural Volcànic de la Garrotxa.
Animeu-vos!
Animeu-vos!
viernes, 11 de febrero de 2011
Amb més ganes que mai !

Apreciats companys mountanbikers: el traumatòleg m'ha donat el vist-i-plau hui mateix i m'ha dit que puc fer vida normal: i això inclou que puc començar a fer rutes mountanbikeres, amb més trellat clar!. El que no sé és si la meua dona em donarà el permís... Ja ho pactaré amb ella!
Així que prepareu-vos que ha arribat el "RETORN DE NYOFLESSS! Després de 5 mesos necessitaré posar-me en forma.
martes, 18 de enero de 2011
ÀNIM
A veure si aquest anunci vos anima un poc a eixir i publicar les vostres marxes.
Així que esteu convidats a la pròxima eixida independentment del vostre
Així que esteu convidats a la pròxima eixida independentment del vostre
SEXE
Que organitza el club ciclista de Xixona encara que no es GRATISdomingo, 16 de enero de 2011
EL MEJOR AMIGO DEL HOMBRE
Ahir, dissabte 15 de gener, vaig eixir en tres companys en bici pel terme de Mutxamel i Sant Vicent. 35 km per camins i sendes, desconeguts per a mi, pels voltants de Montnegre en un dia magnífic i solejat. A l’inici de la volta varem vorejar l’aeròdrom on s’observava molta activitat d’aterratges d’avionetes i algun que altre helicòpter. A partir d’aquest moment al passar per una de les últimes urbanitzacions per agafar el camí de terra un “pastor alemany” preciós i sembla que acabat d’abandonar, ens va acompanyar part del camí sense cap problema per aguantar la velocitat dels ciclistes (més ràpid que jo mateix). El que en un principi semblava graciós poc a poc es va anar convertint en un problema: s’hauria escapat? L’haurien abandonat? Portava xip? Era un gos realment potent i acostumat a córrer. Tenia un semblant bonic, ben cuidat, amable amb les persones, educat i bon amic. Es va encapritxar de Jorge (company que amb Manolo varem conèixer en el Camí de Santiago) que anava el primer quasi sempre. Ell semblava que mai deixaria al seu amo. Per fi, a meitat de camí en una casa de camp el varem deixar, crec que en bones mans, a uns senyors que el van atendre con cal i s’encarregarien del seu destí. Ens van anar preocupats i un poc tristos pel que havíem viscut. Varem continuar pujant serra amunt i desprès d’esmorzar baixarem una senda sinuosa fins l’autopista. Acomiadament, a casa, fins la pròxima i si fos possible a veure si coincidim.
Aprofite per posar-vos dues fotos de hui mateix de “nano”, a fi de que Sergio, antic amo, el puga veure i comprovar que continua igual d’actiu i fort per les serres de Xixona.

Aprofite per posar-vos dues fotos de hui mateix de “nano”, a fi de que Sergio, antic amo, el puga veure i comprovar que continua igual d’actiu i fort per les serres de Xixona.
Una abraçada
martes, 11 de enero de 2011
Una comarca a la motxilla
Les Revoltes, barranc dels Molins, el Biscoi, el barranc i la font de l'Arcada, Santa Anna, la Marjal, el Canalís, Penyes Roges, el port de Biar, penya el Frare, el Reconco, el Carrascalet, el Catí, Planisses, Balcó d'Alacant, el Maigmó, la via Verda, la finca Terol, pantà de Tibi, la penya Migjorn, font de Nutxes, la Carrasqueta, pou del Zurdo, la Sarga, l'Estepar, el Puig, els Plans, barranc de la Batalla, ermita de Sant Antoni, la Font Roja, la Safranera, Sotorroni, el mas del Somo, ermita de Santa Bàrbara, la Mariola, port de Tudons, l'Aitana, Santa Maria, pou del Barber, mas i pou del Canyo, Racó de San Bonaventura, font dels Patos, Baradello Gelat, els voltors, barranc del Cint, Preventori, castell de Barxell, Polop Alt, castell de Castalla, mas del Regalo, refugi dels Esbarzerets, Font de Vivens, Alt de la Martina .... Ah! I una bici.
jueves, 23 de septiembre de 2010
Espacio reservado para Ibi-Bañeres-Onil-Ibi
Nueva entrega de esta intrigante aventura, con fotos, muy pronto.....
PRECIO EQUIPACIONES INVIERNO
Compañeros, aquí están unos precios de equipaciones de invierno de nuestro querido y apreciado grupo Estupendo.
Ya pondré más diseño gráfico a las siguientes novedades:
1º Hemos cabiado de patrocinador, ya no es Astaná sino Rabo band o Sexo Band, creo.
2º Pondremos el nuevo diseño cuando esté.
3º Dar vuestra opinión sobre el material que pudiera hacer falta, etc...
- Culotte con una buena badana (gel): 50 €
- Chaqueta invierno que consta de tres capas no se si individuales o unidas: 64€ + 44 € = 108 €
- Cortavientos: 46 €
Ya pondré más diseño gráfico a las siguientes novedades:
1º Hemos cabiado de patrocinador, ya no es Astaná sino Rabo band o Sexo Band, creo.
2º Pondremos el nuevo diseño cuando esté.
3º Dar vuestra opinión sobre el material que pudiera hacer falta, etc...
- Culotte con una buena badana (gel): 50 €
- Chaqueta invierno que consta de tres capas no se si individuales o unidas: 64€ + 44 € = 108 €
- Cortavientos: 46 €
VUELTA CICLISTA A ESPAÑA. XORRET DE CATÍ.
HOLA BLOGUEROS!!!
Ya estamos aquí.
Narración breve sobre la excursioncita del pasado 4 de septiembre 2010 a los altos de la foia:
Como cada vez nos atrevemos a más y más y como esto es un "bici-o" no nos conformamos con subiditas del 20% sino que tenemos que alargar un poco el recorrido para sentirnos mejor y con más endorfinas.... Así que este años decidimos ver como pasaban una panda de flacuchos amateurs que porque se creen del Astana, Euskaltel, Rabobank, Caisse despange ese, Cofidis y otros desos tenemos que aplaudirles allá donde vayan aunque suban los puertos a 40 km/h. ¿Qué se habrán creído? Yo no iba a ir, pero Juan me convenció al decir "venga" (no sabía con quien jugaba). Recorrido: puerto de canalis y después cima del Xorret de Catí. Pues nada nos encaminamos con 200 litros de agua hacia el Canalís. Allí habíamos quedado con el general Takesi a una hora que ahora no recuerdo. Puntuales a la cita en la hora y lugar acordados esperamos a que el pelotón pasara por el puerto. La espera y el acontecimiento fueron estupendos por el espectáculo y el ambiente. Cuando pasó la colla de ciclistas en un suspiro y los 80 motoristas de la guardia civil, dando también espectáculo, nos encaminamos los tres hacia Castalla. Allí nos aguardaban Pau dixit, que por fín pudo venir afortunadamente, nuestro querido Lance, Elvirilla, uno que se llamaba Sergio y su acompañante Teresilla. Desgraciadamente el apreciado Nyofles, como habréis leído en el post post-erior se había topado sin querer con un ribazo del citado Canalis unos días antes y había hecho allí mismo un cursillo no se si del cefire o del ampa sobre vuelo rasante sin motor a una velocidad imprecisa pero elevada.
Comimos, yo diría que más que comer bebimos, con ambiente caminero añorado, ambiente festero castellut y ambiente ciclista por doquier. Toda la comida fue costeada por una invitación de Lance para celebrar que le habían mangao la bici este verano.
Después de decir varias tonterías como la anterior, nos dispusimos a subir al Xorret del Catí no por el lado más corto, sino por el lado más largo (por aquello del vicio a las endorfinas) que no más suave. El grupo de andantes, Sergi, Tere, Lance, Elvira fueron en coche hasta Planicies un poco más tarde.La subida fue espectacular, yo no podía ya más cuando el coche de los andantes me pitó por detrás ya al final de las rampas antes de llegar al camino, bajó Sergi y me ayudo un poco con su cariñoso empujoncito que me hizo despegar hasta la cima. Gracias amigo.
Para acortar: todos llegamos vivos al alto del xorret, disfrutamos del ambiente y de la carrera, (mirar las afotos. Por cierto ¿Donde estaba Tom Bonnen?) y volvimos por donde habíamos subido otra vez a Castalla, donde merendamos y nos bebimos una cervezas. Juan y yo nos fuimos antes de que anocheciera a casa (Ibi) ya un poco reventaos. Total 74 km de subidas, compañerismo, endorfinas, cervezas, cachondeo, agujetas y con un pensamiento claro en la cabeza: El año que viene estos no me ven ni pintao y ¿Donde venden la bici esa hibrida, Pau?
![]() |
| Después de la subida, así nos quedó la cara | <><> >>
lunes, 13 de septiembre de 2010
UN NOU CURS COMENÇA
Després de l’estiu i unes quantes excursions no narrades pels habituals blogueros escriptors, vos informe que he recuperat el meu número de telèfon, però no així el llistat de tots els contactes. Per tant, fins que no em crideu no puc contactar amb ningú, doncs no he estat capaç de recuperar-los de la meua memòria.
Una altra cosa, llegint el magazine d’aquest últim diumenge he trobat un xicotet article sobre les noves propostes en l’evolució de les bicicletes tant hibrides com propulsades per hidrogen. Y també una adreça que m’ha paregut interessant “ http://www.googlebike.com/index-es.htm" creada pel espanyol Higinio Maeztu que permet conèixer el perfil de la pendent de qualsevol ruta del mon. Cliqueu damunt d'ella si voleu conèixer-la. En fi, salut per afrontar amb empenta aquest nou curs i força en el canut.
Aqui teniu la Lexus Hybrid Bycicle Concept, de Toyota, amb motor i desmontable
Suscribirse a:
Entradas (Atom)






