Marmitako i Takesi de nou cavalquen junts

No va ser un compromís molt formal el del divendres. La telefonada matinera del diumenge deu de març em va sorprendre ja en marxa, al pont de la Glorieta del Salt, en la via verda d'Alcoi. A la pantalleta del mòbil(encara no és smart phone) apareixia el nom de Julián. Sí, era Marmitako que m'avisava de la seua disponibilitat per fer un tomb en bici, i així rememorar temps no molt llunyans en els quals uns aventurers intrèpids tot desafiant adversitats de tota mena, recorrien de daltabaix, del dret i l'inrevés les nostres comarques... Però tornem al present. Després d'alguna confusió sobre el punt d'encontre, per fi ens varem trobar a la redona de la Sarga. Una abraçada va marcar el començament d'un matí ple de records i també de nostalgia. Ens dirigírem cap a L'Estepar, per recuperar la via verda, entre converses amb seny i comentaris informals del tipus: "Qué ganas tenía de verte el "culote", chaval". Engolits com a píndoles humanes pels llargs túnels, baixem la via ajudats per llanternes que més o menys ens il·luminen el panorama. Deixem el Poliesportiu d'Alcoi, i ens desviem per un camí trencador que ens diposita en la carretera de la Font Roja. Després d'algunes queixes de Marmitako per una breu pujada, ens trobem de nou en la via, però aquesta vegada en sentit ascendent. Quan arribem a l'encreuament de la Sarga amb la Carrasqueta, Marmitako enfila un caminet vora bancal, que ens permet evitar l'antipàtica pujada a l'Altet pel carril de servei de l'autovia, i gaudir de nou de la via verda aquesta vegada entre una vegetació més frondosa. L'Altet d'Ibi indica la fi d'aquesta excursió. Cada un de nosaltres retorna al seu punt d'origen. Ha estat un matí especial, endorfínic. I precisament quan s'acomiadem decidim no trigar massa en donar a les endorfines una altra oportunitat.

Ruta Ciclourbana per València

Havíem quedat que la faria Julián, però veig que està liat i passen els dies...
En fi, va ser el passat 12 d'octubre: Josep, Julián, Juan (amic de Marmitaco) i Carles vam agafar la fragoneta i enfilàrem cap al Cap i Casal: a les 10.30 ens esperava el germà de Josep amb la ruta ja dissenyada.

Una xulada: 40 quilòmetres que van donar per a conéixer tot València: la zona de Russafa, sense cotxes, de matinet i amb tot el carrer per a nosaltres, passàrem per la Pl de Bous, i l'estació del Nord, la pl. de l'ajuntament, i ens ficàrem pel barri vell fins a la seu, el c/ Cavallers, les torres de Serrans, les de Quart, el Botànic, el barri del Carme, la Llotja i el Mercat Central, la Pl Rodona fins tornar al Micalet, tot això adobat de les agraïdes explicacions arquitectòniques del germà de Josep (no me'n recorde del nom) i algunes observacions historicoculturals de Nyofles, o siga jo, jem jem...

A continuació, vam pujar per l'antic llit del riu Túria, que estava de gom a gom de bicicletes (pares amb fills, parelles, grups de turistes, moltíssima activitat esportiva: cal veure-ho així per fer-se una idea de la vida que té VLC al riu: im-pressionant!) fins a la capçalera del Bioparc, ja en la fita amb Mislata; després el baixàrem tot pel carril bici fins a la ciutat de les Arts i les Ciències, passant pel Gulliver, per trencar cap a la dreta i enfilar el camí d'Alboraia, entre hortes que s'han salvat de l'especulació urbanística- vam arribar al Cabanyal-Caramelar, un barri en perill d'extinció, enfilàrem cap a la platja de la Malvarrosa, Les arenes i vam parar a dinar en l'Hostal Residència Chicote, en la platja de Ponent, cap a les 14.00h.

Deprés de fer-nos una paelleta... vam enfilar cap al Port, on han fet -ja sabeu- la macroactuació urbanística de la Volvo Ocean i el circuit de fórmula 1: vam al·lucinar per la pista (encara estaven les pintades del circuit) i el pont mòbil per on passen a quasi 300Km/h (Takesi hauria rodat a 40) Vam vore alguna barraca, símbol de la terreta i ens férem un cafenet en un bar. Sempre pel carril bici tornàrem a Russafa on teníem la fragoneta. Xé, pa repertir-ho.

Moltes gràcies Josep, ets un home de paraula: la que teníem pendent, ja s'ha complit!

Bueno Marmitaco, quan tingues un ratet apuges les fotos i també la ruta eixa que vas fer per satèl·lit!

Si en voleu saber un poc més vos deixe l'enllaç a un bloc titulat Diari d'un jove masteritzat, on apareixen més detalls històrics d'aquesta ruta.

Way back home: camí de tornada a casa

Ací teniu un exemple de viatge que mereix la pena veure. Bona preparació i decisió.

Proposta per a juliol

Què n'hi ha algú? Llevem teranyines al blog i encetem la temporada d'un estiu que ja ens mostra el peuet. Seré curt i concís: us propose una ruta de cinc dies (quatre nits) durant la setmana del 11 al 15 de juliol per terres catalanes, més concretament per comarques gironines i recórrer les vies verdes anomenades el Camí de Ferro així com també el Carrilet I i II. M'agradaria que ho comentarem entre tots, ja que hi ha diferents possibilitats: pujar i baixar la via, només baixar-la des de Ripoll.... La ruta inclou una visita al Parc Natural Volcànic de la Garrotxa.
Animeu-vos!

Amb més ganes que mai !

Apreciats companys mountanbikers: el traumatòleg m'ha donat el vist-i-plau hui mateix i m'ha dit que puc fer vida normal: i això inclou que puc començar a fer rutes mountanbikeres, amb més trellat clar!. El que no sé és si la meua dona em donarà el permís... Ja ho pactaré amb ella!

Així que prepareu-vos que ha arribat el "RETORN DE NYOFLESSS! Després de 5 mesos necessitaré posar-me en forma.

ÀNIM

A veure si aquest anunci vos anima un poc a eixir i publicar les vostres marxes.
Així que esteu convidats a la pròxima eixida independentment del vostre

SEXE

Que organitza el club ciclista de Xixona encara que no es GRATIS

i cal pagar 20 €.

EL MEJOR AMIGO DEL HOMBRE

Ahir, dissabte 15 de gener, vaig eixir en tres companys en bici pel terme de Mutxamel i Sant Vicent. 35 km per camins i sendes, desconeguts per a mi, pels voltants de Montnegre en un dia magnífic i solejat. A l’inici de la volta varem vorejar l’aeròdrom on s’observava molta activitat d’aterratges d’avionetes i algun que altre helicòpter. A partir d’aquest moment al passar per una de les últimes urbanitzacions per agafar el camí de terra un “pastor alemany” preciós i sembla que acabat d’abandonar, ens va acompanyar part del camí sense cap problema per aguantar la velocitat dels ciclistes (més ràpid que jo mateix). El que en un principi semblava graciós poc a poc es va anar convertint en un problema: s’hauria escapat? L’haurien abandonat? Portava xip? Era un gos realment potent i acostumat a córrer. Tenia un semblant bonic, ben cuidat, amable amb les persones, educat i bon amic. Es va encapritxar de Jorge (company que amb Manolo varem conèixer en el Camí de Santiago) que anava el primer quasi sempre. Ell semblava que mai deixaria al seu amo. Per fi, a meitat de camí en una casa de camp el varem deixar, crec que en bones mans, a uns senyors que el van atendre con cal i s’encarregarien del seu destí. Ens van anar preocupats i un poc tristos pel que havíem viscut. Varem continuar pujant serra amunt i desprès d’esmorzar baixarem una senda sinuosa fins l’autopista. Acomiadament, a casa, fins la pròxima i si fos possible a veure si coincidim.
Aprofite per posar-vos dues fotos de hui mateix de “nano”, a fi de que Sergio, antic amo, el puga veure i comprovar que continua igual d’actiu i fort per les serres de Xixona.

Una abraçada

 

Una comarca a la motxilla

Les Revoltes, barranc dels Molins, el Biscoi, el barranc i la font de l'Arcada, Santa Anna, la Marjal, el Canalís, Penyes Roges, el port de Biar, penya el Frare, el Reconco, el Carrascalet, el Catí, Planisses, Balcó d'Alacant, el Maigmó, la via Verda, la finca Terol, pantà de Tibi, la penya Migjorn, font de Nutxes, la Carrasqueta, pou del Zurdo, la Sarga, l'Estepar, el Puig, els Plans, barranc de la Batalla, ermita de Sant Antoni, la Font Roja, la Safranera, Sotorroni, el mas del Somo, ermita de Santa Bàrbara, la Mariola, port de Tudons, l'Aitana, Santa Maria, pou del Barber, mas i pou del Canyo, Racó de San Bonaventura, font dels Patos, Baradello Gelat, els voltors, barranc del Cint, Preventori, castell de Barxell, Polop Alt, castell de Castalla, mas del Regalo, refugi dels Esbarzerets, Font de Vivens, Alt de la Martina .... Ah! I una bici.

Espacio reservado para Ibi-Bañeres-Onil-Ibi

Nueva entrega de esta intrigante aventura, con fotos, muy pronto.....

PRECIO EQUIPACIONES INVIERNO

Compañeros, aquí están unos precios de equipaciones de invierno de nuestro querido y apreciado grupo Estupendo.
Ya pondré más diseño gráfico a las siguientes novedades:
1º Hemos cabiado de patrocinador, ya no es Astaná sino Rabo band o Sexo Band, creo.
2º Pondremos el nuevo diseño cuando esté.
3º Dar vuestra opinión sobre el material que pudiera hacer falta, etc...
- Culotte con una buena badana (gel): 50 €
- Chaqueta invierno que consta de tres capas no se si individuales o unidas: 64€ + 44 € = 108 €
- Cortavientos: 46 €