EL MEJOR AMIGO DEL HOMBRE

Ahir, dissabte 15 de gener, vaig eixir en tres companys en bici pel terme de Mutxamel i Sant Vicent. 35 km per camins i sendes, desconeguts per a mi, pels voltants de Montnegre en un dia magnífic i solejat. A l’inici de la volta varem vorejar l’aeròdrom on s’observava molta activitat d’aterratges d’avionetes i algun que altre helicòpter. A partir d’aquest moment al passar per una de les últimes urbanitzacions per agafar el camí de terra un “pastor alemany” preciós i sembla que acabat d’abandonar, ens va acompanyar part del camí sense cap problema per aguantar la velocitat dels ciclistes (més ràpid que jo mateix). El que en un principi semblava graciós poc a poc es va anar convertint en un problema: s’hauria escapat? L’haurien abandonat? Portava xip? Era un gos realment potent i acostumat a córrer. Tenia un semblant bonic, ben cuidat, amable amb les persones, educat i bon amic. Es va encapritxar de Jorge (company que amb Manolo varem conèixer en el Camí de Santiago) que anava el primer quasi sempre. Ell semblava que mai deixaria al seu amo. Per fi, a meitat de camí en una casa de camp el varem deixar, crec que en bones mans, a uns senyors que el van atendre con cal i s’encarregarien del seu destí. Ens van anar preocupats i un poc tristos pel que havíem viscut. Varem continuar pujant serra amunt i desprès d’esmorzar baixarem una senda sinuosa fins l’autopista. Acomiadament, a casa, fins la pròxima i si fos possible a veure si coincidim.
Aprofite per posar-vos dues fotos de hui mateix de “nano”, a fi de que Sergio, antic amo, el puga veure i comprovar que continua igual d’actiu i fort per les serres de Xixona.

Una abraçada