
miércoles, 24 de octubre de 2007
GINESITO ROSA Y EL LOBO



Miembro tipo del Grupo

viernes, 19 de octubre de 2007
renovar espiritu


Aquí están Santiago y Quijote en el mismo sitio, dos rutas unida en una. Qué mejor espíritu. Al lado de estas dos marcas deberíamos poner dos rayas blancas y amarillas e incluso roja del GPR7 que pasa por nuestras tierras o ruta 3 de la dipu alicantina por una vía verde imaginaria. Busquemos, queridos amiguitos, el símbolo que nos identifique para que su espíritu nos acompañe mientras viajamos por nuestros caminos y nos hable mientras pedaleamos en alguna vía verde de Teruel o Murcia (¿Eh, Pierres Papín?). En fin, caballeros guerreros de ex-calibour de la rueda redonda, ánimo y ¡¡al turrooon!!
Ya he encontrado algunas señales del espíritu (¿Qué será esa flecha verde?)
una altra vesprada en solitari, oh no?
Sortosament, l'esperit de Don Quijote (almenys així es va identificar) em va acompanyar durant l'excursió (magnífic Biscoi, reparador paratge de Santa Ana, actiu Castalla, estimat Ibi, desitjat Alcoi) i vam anar tota l'estona fent comentaris sobre el nostre grup. Em va cridar l'atenció dues observacions que un dels nostres personatges favorits va deixar caure: la primera que estava pensant-se molt seriosament suspendre cautelarment la concessió de la distinció de "cavallers de l'orde de la bicicleta", y en la segona observació ens animava a crear, modestament i salvant les distàncies, un món propi que tinguera com a escenari la nostra zona (¡bellíssima!), canviant bésties per màquines, la Mancha per la Muntanya i fantasia per realitat. Aquest últim comentari em va fer reflexionar i he arribat a una conclusió: aquesta aventura que fa mesos hem començat cada volta s'assembla més a una novel·la en la que els mateixos personatges van creant el relat.
miércoles, 17 de octubre de 2007
QUI ÉS QUI?
- Micocolembo (Pau dixit) ;
- Brandabarbarán (Takesi);
- Timonel (Marmitaco) ;
- Alfeñiquén (M Mori);
- Pierres Papín (Ginesito);
- Espartafilardo (Lance).
Crec que almenys en he acertat quatre. Ja ho sabrem si Marmitaco publica la solució o pel contrari ens convida a dinar.
Aquesta vesprada he estat en plan peripatètic visitant les fonts que han tornat a brollar per la falda de la Carrasqueta. Molt bònic i bucòlic. He fet per primera vegada unes fotos en la càmera per al vostre delecte, però el programa aquest no en deixa pujar-les. Una abraçada i fins el divendres a DINAR.
sábado, 13 de octubre de 2007
copiosísimo ejercito marmitaco


Después de la batalla y de hacer buena cuenta de los manjares y de libar el dulce líquido elemento. Como veréis no queda de nada, ni en los platos, ni en las jarras, ni en las botellas, ni en las copas,... solamente unos ojillos que lo dicen todo.
miércoles, 10 de octubre de 2007
En un lugar de la Mancha... (82 kms.)
- Sancho amigo, ¿qué es aquello que ven mis ojos? ¿No es, acaso, un horrible dragón de seis cabezas que se dirige raudo tal vez al secuestro de alguna dama descarriada? ¿Acaso no es deber de caballero acudir en ayuda de esta?
- Refrene sus ánimos, mi Señor, -gritó Sancho-, que aquello que sus ojos ven no es monstruo de seis cabezas ni existen ya damas descarriadas en los tiempos que corren, que aquello no son más que seis ciclistas del Grupo Estupendo que, tras una dura etapa, acuden a descansar sus miembros y hacer trabajar su estómago con una buena pitanza...
Aguzó el hidalgo antes conocido como Alonso Quijano la vista y exclamó, mostrándose decepcionado:
- Cuánta razón tienes nuevamente, Sancho, y con ello no haces más que confirmar mi acierto al hacerte mi escudero, pues no es dragón sino pelotón lo que ven mis ojos. Dejémosles pues avanzar, que el buen yantar no está reñido con la práctica deportiva, que hasta Ferrero (Juan Carlos) ha de recurrir de tanto en tanto a la ingestión de alimentos. Y sintámonos afortunados de tenerles en nuestras tierras, Sancho, que si Club Estupendo se hacen llamar, estupendos han de ser, y como tal hemos de tratarles.
Perdiéronse en el horizonte ambas figuras egregias, como se perdió el pelotón estupendo tras las puertas de la venta más próxima, que no era castillo pero provisto se encontraba de todo lo necesario para el disfrute y el deleite de los esforzados Caballeros de la Orden de la Bicicleta.
lunes, 8 de octubre de 2007
DEMÀ VAIG ACOMPANYAT
jueves, 4 de octubre de 2007
Una vesprada en solitari (per culpa d'una roda)
Aclarit aquest punt, us diré que vaig aprofitar la vesprada, fent una excursió per la Font Roja (dinant en la balconada del santuari creus que el temps s'ha aturat), baixant i pujant per la pista de les LLacunes (entranyable "Safranera"), i acabant als peus dels voltors (no hi vaig pujar per por a que alguna "béstia" se me'n duguera, anava mig mort). Aquesta vegada el déu de l'oratge regalà una tarda apacible. No volia guerrers, sino amables excursionistes. El que no va poder fer aquesta divinitat és convéncer a alguns de les bonances de l'exercici. He de reconéixer que es va millor acompanyat.
miércoles, 3 de octubre de 2007
El descanso del guerrero (0 kms.)
Dentro de seis días, si todo transcurre como debe, cantará otro gallo...
martes, 2 de octubre de 2007
La primera vegada
Marmitaco m´ha ensenyat com fer comentaris en aquest espai creatiu del qual tots estem gaudint. (ummmm...) Com totes les primeres voltes estic nerviós. Així que espere anar millorant la meua capacitat narrativa i de domini de aquest mitjà de relació. Res més. Salutacions a tots els bloguers troters.