Altra vegada es repeteix la història: dimecres buit; l'altre temps conegut com l'esforçat club ciclista "estupendo" ha esdevingut en un grup de "fluixos" (semblem d'Alacant) en el que la il·lusió mercuriana de les rodes sembla hivernar com un ós que peresosament es dirigeix cap el seu cau protector, a l'espera de la repadora primavera.
Sortosament, l'esperit de Don Quijote (almenys així es va identificar) em va acompanyar durant l'excursió (magnífic Biscoi, reparador paratge de Santa Ana, actiu Castalla, estimat Ibi, desitjat Alcoi) i vam anar tota l'estona fent comentaris sobre el nostre grup. Em va cridar l'atenció dues observacions que un dels nostres personatges favorits va deixar caure: la primera que estava pensant-se molt seriosament suspendre cautelarment la concessió de la distinció de "cavallers de l'orde de la bicicleta", y en la segona observació ens animava a crear, modestament i salvant les distàncies, un món propi que tinguera com a escenari la nostra zona (¡bellíssima!), canviant bésties per màquines, la Mancha per la Muntanya i fantasia per realitat. Aquest últim comentari em va fer reflexionar i he arribat a una conclusió: aquesta aventura que fa mesos hem començat cada volta s'assembla més a una novel·la en la que els mateixos personatges van creant el relat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Somos una panda de arrugaos. No porque caigan cuatro gotas y nos mojemos, tampoco porque tenemos los escrotos elevados al ver una nube pulular en el cielo, ni siquiera porque nos arruguemos al saber que estabamos en alerta naranja, con riesgo de gota fria y nosotros por esos barrancos y ramblas,..., no. Quizá tenga algo que ver un par de evaluaciones, unos hombros mal puestos, unos hijos que recoger pobrecitos, y varias obligaciones más, pero tampoco, suena a excusa. La verdad es que estabamos la mayoría pensando que escribir en este block que parece que nos está gustando más que subir una bajada o bajar una subida.
FE DE ERRORES. Donde el marmitaco Quijote quiso decir:"el de al lado es caballero novel, de nación Banyeres, llamado Pierres Papín, señor de las baronías de Utrique", quiso decir "el dal lao es un saval de Torrepayeco, er tio ese de Murcia". Mil perdones.
Publicar un comentario