Madrid, oh Madrid!

A la matinada de Villena tres intrèpides i aventureres famílies, tot i desafiant les lleis de la natura..... . Així podria començar el relat del viatge a Madrid. En realitat més que una aventura resultà ser una tranquil·la però intensa passejada pel Madrid més conegut. El primer lloc que visitàrem només "aterrar" va ser el metro, eixe cuc de ferro i cristrall que recorre les entranyes d'una ciutat foradada. A pesar de la brutícia (una vaga salvatge que durava quasi dues setmanes feia que tot el metro fóra un immens femer) aquest mitjà de transport és el més pràctic en un gran ciutat. Vam assolir tal grau de destresa en l'ús, que semblàvem madrilenys de tota la vida. Arribada a l'hotel. Deixem els equipatges. De vegades, la improvisació resulta millor que una total planificació de tot el que fas. Així aplegàrem a la mítica "Puerta del Sol" i després de no poder visitar per estar tancat el convent de "Las descalzas" (Julián ens informà que tenia art barroc molt interessant), acabàrem en la "Plaza Mayor" fent-nos un "vermutet" (picant la salsa de les "patatas bravas"). Vam continuar amb un itinerari molt complet: Plaza de Santa Cruz (Laia es comprà una "palestina"), Calle Mayor, Plaza de la Villa, ajuntament, catedral de la Almudena i Palacio Real. Tant camejar despertà la fam i després de seleccionar entre vàries i sucoses ofertes, dinàrem un menú casolà (extraordinària sopa de fideus) en un bar que es trobava darrere del teatre de La Ópera. Tornada a l'hotel (encara no coneixíem l'habitació). Encara bocabadats per la categoria de l'allotjament, iniciàrem el camí cap el motiu (o potser excusa) central d'aquest viatge: el musical de la Bella y la Bestia. Una petita errada de càlcul en l'estació de metro on havíem d'eixir, va fer que passárem uns moments d'estrés (els únics de tot el viatge) ja que avançàvem a contracorrent d'un riu de gent per un dels principals carrers de la capital: l'avinguda Gran Via. Passat el mal moment es disposàrem a gaudir d'un gran espectacle (mai havia assistit a un musical) on tot era novedós. Realment tot va pagar la pena: l'ambient, la situació on estàvem (bona gestió de Susana) les cançons, el muntatge, els actors, els "galls" de Gastón..... Les tres hores van passar molt ràpides. Entre comentari i comentari vam acabar sopant en una pizzeria, considerada la més ràpida del lloc: prendre nota i servir els menjars era tota una mateixa acció. Després d'algun problemeta amb les canyes de cervesa (meïtat líquid, meïtat espuma) amb el bon regust de les pizzes enfilàrem en un taxi el nostre camí de tornada cap l'hotel. La nit madrilenya resultava ser molt més amable del que jo em pensanva. I així acabà la primera jornada d'aquest entretingut viatge. Deixaré per a un altre moment la segona jornada......

Después de mucho tiempo...

...parece que el último de los intrépidos aventureros se ha decidido a escribir de algo. Claro, no de una de nuestras salidas, porque ha inventado miles de excusas para no participar en las inolvidables marchas. Que si una operación del hombro, que si otra de la vista, que si plou, que si la bici está pinchada, que si fa fred, etc, etc.
Hola framiguitos: por fin lo he conseguido. Me he sentado frente al ordenador y me he propuesto al menos saludaros en estas fechas y desearos FELIZ NAVIDAD Y PRÓSPERO AÑO NUEVO 2008! Nunca me decidía a escribiros porque no participaba de vuestras andanzas por las tierras del ilustre hidalgo, de vuestras pérdidas gracias a..., de los cruces de ríos, de las suculentas comidas aquí y allá, de un tal (...) rosa, del Biscoi que se convierte en el Canalís por arte del birli-birloque, de los rodeos finales que como de costumbre os hace dar takesi.
Pero como veis he seguido atentamente todos los devenires de este grupo ESTUPENDO. Estoy ya desempolvando la bici para volver a pedalear hacia ningún sitio, siguiendo al incansable Memento Mori, escuchando los planes de salidas que nunca se harán, viendo cómo Josep tira del dedo de Carlinhos Brown y lo que sigue después, y no me enrollo más. Es decir, que para junio todo lo más reemprenderé la marcha ciclista.
En fin, sólo me queda desearos que lo paseis bien lo que queda de vacaciones y daros una gran noticia: ¡¡¡vamos a ser papás!!! Sí para mediados de agosto tendremos un hermanito para Toni. Tendré que controlarme o si no para el 2015 fundamos el ccestupendo jr...

ginesito x nyofles x takesi x ( 1 + marmitaco) = 2 eixides mercurianes

Un mateix post servirà per a fer la crònica de les dues últimes eixides oficials del ccestupendo: les del cinc i dotze de desembre. La veritat és que les dues vesprades van tenir molt en comú: un sol hivernal espectacular, una profunditat d'horitzó i una claredat de paisatge pròpies de terrenys per explorar i, per últim, un ambient amable i afable entre els brokebackmonters. Tot plegat, feren de les excursions una gota de temps. No m'endinsaré més per aquestes sendes de pedanteria i anem per feina.

L'excursió del dia cinc va transcorrer per zones properes al riu fins arribar a la finca Terol. Camins amples entre pins alternaven amb pistes que s'intuïen en terrenys tous modelats capritxosament per l'aigua.Fins i tot aprofitàrem el llit del riu per a poder continuar la nostra etapa. Després d'un breu tram en carretera, trencàrem a la dreta per una senda travessera que directament ens duïa a la carretera de servei de l'autovia.Dinar en la capselera de la via verda d'Agost i café (pagà Ginesito amb el beneplàcit de Nyofles i la "gorroneria" de Takesi) en la gasolinera del Maigmó.La tornada pe la via de Castalla en constant conversa (ginesito no parà de xerrar). Una regressió a la nostra infantesa ens va fer gaudir d'unes voltes a un petit circuit de mini cross. La via d'Ibi (hem de recuperar-la!) fou la part final d'aquest itinerari.

L'excursió del dia dotze va transcorrer amb molt de fred. Pujàrem a la Carrasqueta per la carretera. Una ullada a la meravellosa vista que es divisa des dalt del port, va servir de preludi al dinar al migdia d'un mas. Després d'ascendir al refugi dels esbarzerets, on fins i tots els pets es fan visibles, mamprengueren el trepidant i perillós descens cap a la devesa. La gelor es va fer més intensa, el que donà un al·licient èpic a l'excursió. acompànyarem Marmitaco a sa casa, deixàrem Nyofles a la seua escola, Ginesito i jo retornàrem a l'institut. A l'aire va quedar el compromís d'una eixida durant les vacances...........

Noche de paz

Bueno, chicos, me niego a que la blog quede en suspenso por más de un mes, así que antes de que se cumpla ese plazo publico estas líneas y aprovecho para felicitaros a todos las navidades y desearos un año nuevo lleno de alegrías, salidas en bici, puertos ascendidos, horas en compañía estupenda y todo lo necesitario para que os sintáis felices y contentos.
Supongo que entre los muslos de pavo y el jamoncito y las gambas estaréis sacando tiempo para rodar y quemar calorías, ¿no? Yo volveré en enero, tenedlo por seguro, a quemar los kilos de más y a pasar frío por esas sierras perdidas donde aúllan los lobos y crecen a su antojo las zarzas...
Hasta entonces, sed buenos...