lunes, 31 de diciembre de 2007

Madrid, oh Madrid!

A la matinada de Villena tres intrèpides i aventureres famílies, tot i desafiant les lleis de la natura..... . Així podria començar el relat del viatge a Madrid. En realitat més que una aventura resultà ser una tranquil·la però intensa passejada pel Madrid més conegut. El primer lloc que visitàrem només "aterrar" va ser el metro, eixe cuc de ferro i cristrall que recorre les entranyes d'una ciutat foradada. A pesar de la brutícia (una vaga salvatge que durava quasi dues setmanes feia que tot el metro fóra un immens femer) aquest mitjà de transport és el més pràctic en un gran ciutat. Vam assolir tal grau de destresa en l'ús, que semblàvem madrilenys de tota la vida. Arribada a l'hotel. Deixem els equipatges. De vegades, la improvisació resulta millor que una total planificació de tot el que fas. Així aplegàrem a la mítica "Puerta del Sol" i després de no poder visitar per estar tancat el convent de "Las descalzas" (Julián ens informà que tenia art barroc molt interessant), acabàrem en la "Plaza Mayor" fent-nos un "vermutet" (picant la salsa de les "patatas bravas"). Vam continuar amb un itinerari molt complet: Plaza de Santa Cruz (Laia es comprà una "palestina"), Calle Mayor, Plaza de la Villa, ajuntament, catedral de la Almudena i Palacio Real. Tant camejar despertà la fam i després de seleccionar entre vàries i sucoses ofertes, dinàrem un menú casolà (extraordinària sopa de fideus) en un bar que es trobava darrere del teatre de La Ópera. Tornada a l'hotel (encara no coneixíem l'habitació). Encara bocabadats per la categoria de l'allotjament, iniciàrem el camí cap el motiu (o potser excusa) central d'aquest viatge: el musical de la Bella y la Bestia. Una petita errada de càlcul en l'estació de metro on havíem d'eixir, va fer que passárem uns moments d'estrés (els únics de tot el viatge) ja que avançàvem a contracorrent d'un riu de gent per un dels principals carrers de la capital: l'avinguda Gran Via. Passat el mal moment es disposàrem a gaudir d'un gran espectacle (mai havia assistit a un musical) on tot era novedós. Realment tot va pagar la pena: l'ambient, la situació on estàvem (bona gestió de Susana) les cançons, el muntatge, els actors, els "galls" de Gastón..... Les tres hores van passar molt ràpides. Entre comentari i comentari vam acabar sopant en una pizzeria, considerada la més ràpida del lloc: prendre nota i servir els menjars era tota una mateixa acció. Després d'algun problemeta amb les canyes de cervesa (meïtat líquid, meïtat espuma) amb el bon regust de les pizzes enfilàrem en un taxi el nostre camí de tornada cap l'hotel. La nit madrilenya resultava ser molt més amable del que jo em pensanva. I així acabà la primera jornada d'aquest entretingut viatge. Deixaré per a un altre moment la segona jornada......

1 comentario:

Pau dixit dijo...

La veritat és que va resultar un viatge molt agradable i intens, amb la suficient planificaci i llibertat per gaudir d'una bona passejada i menjar amb una relació qualitat preu més que raonable.
Aprofite per desitjar a tot el club i els seus col·aterals un bon any nou i que el cuc de bicis no pare.
Una abraçada.