Una excursió mestissa

Encetem l’estiu ciclista amb una cita nova i original: bicis de carretera i de muntanya participen d’una mateixa ruta. El dimarts vint-i-nou de juny cinc intrèpids aventurers compleixen una vella aspiració del nostre grup: ajuntar en el mateix esforç a membres de l’original ccestupendo (Josep, Pau dixit i Takesi) amb numeraris del ccestupendo secció “carretera” (Enric i Vicent Pla).
Tot comença a la porta de l’IES Nou Derramador. Les huit del matí és l’hora fixada. Les Revoltes són la primera dificultat exigent. Un ritme suau que afavoreix la conversa es manté durant aquesta familiar pujada. Amb molta paciència, els companys de la secció carretera contenem les seues màquines, de gran potència, per tal d’anar a la mateixa velocitat que els genuïns brokebackmounters, amb màquines molt més pesades per a l’asfalt, encara que Enric, també conegut com el “Fluix de Sant Vicent”, amb constants anades i tornades a la capçalera del grup demostra que el seu malnom no li fa justícia.
Un tranquil descens pel Biscoi cap a Onil, fa de preàmbul per enfrontar l’autèntic colós del dia: el gran Canalís, mític port amb una llarga i èpica història en el ciclisme de la nostra comarca. El calor augmenta. L’ascens, però, es fa molt comportable. Enric puja i baixa amb molta facilitat, mentre Vicent (també conegut com el “Renaixentista de Canals”), més tranquil, acompanya Takesi en l’ascenció, i Josep i Pau dixit serpentegen amb bon ritme pel zig-zag del Canalís. Després de coronar, enfilem cap a la carretera Alcoi-Banyeres. Al cap de tres quilòmetres trenquem a l’esquerra i agafem la carretera de Penyes Roges on unes quantes cabres, probablement muflons, ens sorprenem creuant l’asfalt. Una rampa empinada ens recorda que encara no hem alcançat el cim de la ruta. Per fi el pendent descendent afavoreix un discórrer veloç amb un pessiguet de risc fins arribar al paratge de Santa Ana. Un esmorçar frugal sota les ombres dels pins, ens anima a continuar ruta per la Marjal d’Onil, Castalla i per la carretera de les Barraques, fins aplegar a la finca Safarich en la carretera Ibi-Alacant. El terreny “pica” ara una mica cap a amunt, i com que la calor prem de valent, els últims quatre km es fan llargs. Enric i Vicent han soltat l’atac definitiu i com si d’una fugida de cavalls es tractara, desapareixen en l’horitzó. Tanquem l’itinerari al mateix lloc on haviem començat, amb el compromís de repetir l’experiència, la qual, a jutjar pels rostres dels intrèpids aventurers, ha estat absolutament endorfínica.