Ruta Ciclourbana per València

Havíem quedat que la faria Julián, però veig que està liat i passen els dies...
En fi, va ser el passat 12 d'octubre: Josep, Julián, Juan (amic de Marmitaco) i Carles vam agafar la fragoneta i enfilàrem cap al Cap i Casal: a les 10.30 ens esperava el germà de Josep amb la ruta ja dissenyada.

Una xulada: 40 quilòmetres que van donar per a conéixer tot València: la zona de Russafa, sense cotxes, de matinet i amb tot el carrer per a nosaltres, passàrem per la Pl de Bous, i l'estació del Nord, la pl. de l'ajuntament, i ens ficàrem pel barri vell fins a la seu, el c/ Cavallers, les torres de Serrans, les de Quart, el Botànic, el barri del Carme, la Llotja i el Mercat Central, la Pl Rodona fins tornar al Micalet, tot això adobat de les agraïdes explicacions arquitectòniques del germà de Josep (no me'n recorde del nom) i algunes observacions historicoculturals de Nyofles, o siga jo, jem jem...

A continuació, vam pujar per l'antic llit del riu Túria, que estava de gom a gom de bicicletes (pares amb fills, parelles, grups de turistes, moltíssima activitat esportiva: cal veure-ho així per fer-se una idea de la vida que té VLC al riu: im-pressionant!) fins a la capçalera del Bioparc, ja en la fita amb Mislata; després el baixàrem tot pel carril bici fins a la ciutat de les Arts i les Ciències, passant pel Gulliver, per trencar cap a la dreta i enfilar el camí d'Alboraia, entre hortes que s'han salvat de l'especulació urbanística- vam arribar al Cabanyal-Caramelar, un barri en perill d'extinció, enfilàrem cap a la platja de la Malvarrosa, Les arenes i vam parar a dinar en l'Hostal Residència Chicote, en la platja de Ponent, cap a les 14.00h.

Deprés de fer-nos una paelleta... vam enfilar cap al Port, on han fet -ja sabeu- la macroactuació urbanística de la Volvo Ocean i el circuit de fórmula 1: vam al·lucinar per la pista (encara estaven les pintades del circuit) i el pont mòbil per on passen a quasi 300Km/h (Takesi hauria rodat a 40) Vam vore alguna barraca, símbol de la terreta i ens férem un cafenet en un bar. Sempre pel carril bici tornàrem a Russafa on teníem la fragoneta. Xé, pa repertir-ho.

Moltes gràcies Josep, ets un home de paraula: la que teníem pendent, ja s'ha complit!

Bueno Marmitaco, quan tingues un ratet apuges les fotos i també la ruta eixa que vas fer per satèl·lit!

Si en voleu saber un poc més vos deixe l'enllaç a un bloc titulat Diari d'un jove masteritzat, on apareixen més detalls històrics d'aquesta ruta.