Circula per ahí una llegenda urbana segons la qual, el dimecres al migdia van vore baixar d'un cotxe una bicicleta amb una sola roda, i quan s'esperava l'aparició de la roda davantera, la màquina va ser introduïda de nou en el cotxe sense més explicacions. Monumental oblit!; extraordinari "despiste"!. Fins i tot alguns francotiradors cibernètics han "disparat" sense contrastar la informació (no es pot confiar en la discrecció d'algunes persones). La realitat dels fets és una altra versió molt més versemblant: es tractava d'un nou model de monocicle en fase d'experimentació que una coneguda marca (BH) ha distribuït entre uns veterans ciclistes per a la seua valoració. L'estat del terreny (acabava de ploure) aconsellà suspendre la prova.
Aclarit aquest punt, us diré que vaig aprofitar la vesprada, fent una excursió per la Font Roja (dinant en la balconada del santuari creus que el temps s'ha aturat), baixant i pujant per la pista de les LLacunes (entranyable "Safranera"), i acabant als peus dels voltors (no hi vaig pujar per por a que alguna "béstia" se me'n duguera, anava mig mort). Aquesta vegada el déu de l'oratge regalà una tarda apacible. No volia guerrers, sino amables excursionistes. El que no va poder fer aquesta divinitat és convéncer a alguns de les bonances de l'exercici. He de reconéixer que es va millor acompanyat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
El intento de esquivar lo que te viene encima, es loable, majete. Pero ya se sabe, lo pasado ahí está, y será recordado durante muchas salidas y encuentros. Ánimo Pau, que ya tienes competencia, y vienen pisando fuerte.
Aclariment a Pau;
sempre m'ha agradatla polisèmia, potser perquè tinc un defecte de naixement que m'abocà a les lletres més que no pas als nombres. Les paraules donen joc, i de vegades les eleccions més impensades es convertixen en atractius enigmes que vosaltres, ardits guerrers!, us aventureu a desxifrar tal com l'heroi clàssic havia de fer davant l'esfinx. Pot ser que m'agraden "les figues obertes" i mullades amb ... que cerque l'ombra de la figuera dsprés d'una suada... que siga jo mateix un figa..., però també les "nyofles" tenen també altres sentits.
Et remet a un comentari que vaig fer al setembre, on potser hi trobes alguna pista. Ànim, ja xiularàs amic!
Sí, sí, estic d'acord. El passeig de 0 km amb una bici d'una roda serà recordat per sempre. Que vaja preparant-se l'esforçat intrèpid aventurer.
El novato del grupo, aquel que el año pasado falto a tantas y tantas salidas, aquel individuo que os debia cafes y cafes por doquier, ese al cual el Cheriff del grupo no perdona ni el más mínimo despiste en su forma de hablar, ..., bueno, yo!, por fin puedo decir con la cabeza muy alta que aquel fatídico dia para unos, todos los cafes del año anterior me han sido exculpados; el motivo: dia desapacible, 2 horas de espera mientras mis tripas se retorcian indicandome que quizas fuera mejor dejarlo para otro dia, pero mi conciencia NO me permitia dejar a Alb.... que se fuera sólo en bici, pues de todos es conocida su afición por explorar nuevos lares, pensé que la vuelta valdria la pena.
A las 14.45 se me presenta el susodicho elemento vestido de ciclista y aquejándose de no se qué, a lo que no le presto mucha atención (pues este personaje suele quejarse de casi todo). Introduce su cabeza en el porton trasero del coche y saca un trozo de su bici, toma aire, resopla, y coge aliento; de pronto su respiración parece entrecortarse, sus pupilas se dilatan, empieza a tartamudear, y con una voz muy tenue noto que se dirige a mi (ya estaba montado en my bici esperando), "No te vas a creer lo que me ha pasado", yo observo su bici en posición invertida y descubro con horror la verdad del caso de "una vesprada en solitari".
Tras un millar de excusas que no hicieron sino empeorar la situación, el intrépido (y solitario) aventurero decidio hacer lo que su esposa ya le habia aconsejado ("no te juntes con esa gente") y tomo el camino de Castalla entre risas y asombro por todo lo acontecido.
Publicar un comentario