"Tots Sants" o la rehabilitació de "Ginesito Rosa"

El punt de trobada estava fixat en un poble molt conegut i poc visitat: Beneixama. Josep i jo s'havien citat bon matí a Batoi per a dirigir-nos al encontre del nostre guia Ginés (conegut als ambients literaris com a "Ginesito Rosa"). Algun dubte pul·lulava en l'ambient sobre l'itinerari: encertaríem en trobar les pistes i sendes correctes?; i una vegada trobats els camins, serien ciclables o algun malvat masero hauria fet desaparèixer qualsevol rastre de la ruta?

La primera part de l'excursió transcorria per paisatges molt humanitzats (cases de camp, carretera asfaltada, autovia) fins arribar a la impressionant (en tots sentits) presó de Villena. Per cert, corre el rumor segons el qual alguna deserció d'algun membre del club en aquesta eixida està relacionada amb la proximitat d'aquesta institució i la por a ingressar-hi.

A partir d'ací l'escenari canvià radicalment. Agafàrem una pista entre terrenys conreuats (precioses les carxofes) i immensos bancals erms. Sense adonar-nos, es vam endinsar en una serra amable (Serra del Morrón i Serra de Beneixama) que alternava pista amb senda ampla, corredors de tupida vegetació on destacaven els pins, peró també es mostraven bells i brillants els coscolls, brugueres, herbes aromàtiques i algun exemplar de savina ( no confondre amb el cantant ni en la del "boy, boy, boy"). El recorregut, a més, era variat, divertit i amb les seues gotetes de duresa (rampes no molt llargues que recordaven la grandesa d'aquest esport) i de risc (baixades compromeses on el nostre guia demostrava la seua habilitat i destresa). Tot acabava en una font propera a Fontanars dels Alforins on rematàvem amb tres quilòmetres i mig de pujada sobre asfalt i vuit de trepidant baixada (port del Moro) per a retrobar-nos amd el punt d'eixida. En total cinquanta quilòmetres d'armonia, de goig, on la inquietud del nostre guia, la ponderació de Josep i les ganes del que escriu, feren un matí extraordinari. Fins i tot Méteos es va sumar a la festa concedint un oratge que tardarem moltes "llunes" en correspondre.

A propòsit, la casualitat (o no?) va fer que ningú dels protagonistes (excepte el guia) de l'afamat conte "Ginesito Rosa y el Lobo" (tot un clàssic de la narrativa curta) estiguera en aquesta ruta de Beneixama. Però aquesta és una altra història....