Arribada al lloc de concentració habitual: l'IES Derramador. M_mori i Pau dixit se saluden i decidixen entrar en el recinte, després d'una primera inspecció rutinària de M_mori en la que no observa moviments humans, ni carros amb bicis adossades. SORPRESA, SORPRESETA!!!! La primera inspecció ocular ens porta a fer una inspecció més profunda, perquè no podíem creure que fóra veritat un plantó de tanta envergadura. Entrem en l'edifici i es van confirmant les nostres sospites: només queda el conserge tancant, l'administratiu i el cap d'estudis que ens informa que hui no hi havia reunions i que no hi ha ningú a excepció d'ell i que també abandona el vaixell. Decidim iniciar la marxa i rescatem a Marmitaco d'una depressió segura. La cosa no acaba ací. Qüasi al final d'una dura pujada ens envien una gosseta de caràcter perillós que intenta dinar-se no a un sinó als tres ciclistes. Com podem ens desfem de l'animalet en dura lluita per seguir avant; reposem forces i continuem pedalejant per sendes vertiginoses i vistes impecables que ens oferixen una caiguda per "curiós" de Marmitaco. Després del nou esglai reprenem la marxa i de tornada a Ibi ens reposem amb deliciós bombó, previ intent de M_mori de donar-li un bes a l'asfalt... Confiem que el pròxim dia puguem reprendre amb força noves etapes i que el mal d'ull d'un dimecres 13, a manera de virus, haja sigut totalment neutralitzat. Una salutació.
4 comentarios:
Informació adicional dirigida a Marmitaco: aquesta és l'adreça dels curts de cine per si fóra del teu interés: ww.notodofilmfest.com/
Tal cual, señores, así fue, doy fe de ello. La perraca por poco se me lleva la pierna por delante, y eso que yo soy bueno y pacífico...
Exátamente, señores. Yo a punto de entrar en barrena y una llamada desesperada de Pau dixit me agarró del cuello y me sacó del precipicio mental. !Qué reparadoror es el ejercicio físico para mitigar malos rollos¡ !qué bueno es caerse y destrozarse la rodilla para no pensar en otra cosa¡ Grácias amigos.
El perro es igualito a la Laica que nos quería devorar. Menos mal que Pau dixit conservó la calma y con la experiencia que tiene con padres, alumnos y compañeros que seguro que en ocasiones han sido peores que la Laica, le habló pausadamente y le hizo ver al perrito lo incorrecto de su actitud negativa, después se fué reflexionando hacia la pierna de m_mori, que por cierto no se lo quería merendar por bueno y pacífico sino por lo "bueno" que parece con las mallas.
Un recuerdo a nuestro amiguito Paco que su hernia le impide escribir en el blog. Espero que te recuperes pronto y nos regales con tu presencia, aunque sea en la comida de los viernes.
Recuerdo a Sunny deligh y a Pere Sans.
Publicar un comentario