Feia ja unes quantes setmanes que no acudien a la cita mercuriana de les dues rodes. La sensació resultava extranya, de nou "cavalcant" i a més era dijous. Amb un sol prepotent, dominador de l'ambient, encetàrem un itinerari "terapèutic", programat amb una doble intenció: mantindre viva la flama (estem en temporada olímpica) del ccestupendo; servir de preludi d'un esdeveniment important com era la semifinal de l'Eurocopa entre Espanya i Rússia.
Començàvem, doncs, la nostra singladura amb la intenció de mitigar una calor (el termòmetre de l'estació digital del "Nou Derramador" marcava 30.0 ºC) què en la bici resultava més suportable que no pas caminant. La via (via verda ja!) oferia una aspecte menys atractiu que en altres ocasions: un sequeral ardent què s'endinsava en la calima estival. Només deixar la via (per a quan la via verda?!), pedalejàrem per una carretera molt plàcida que ens va portar a Santa Ana. Després del necessari avituallament d'aigua (també en la font de la Arcada), ens dirigírem cap a la marjal d'Onil (res a veure amb la de Pego-Oliva). Amb un fort ritme (es notava la presència de Lance, quina alegria la seua recuperació!) ens plantàrem en la rotonda de Playmobil, i pel camí vell de Castalla aplegàrem al polígon (vell conegut) i més tard a la porta de l'institut. A la fi, trenta-sis quilómetres suaus, endurits, però, per una calor acovardida per la arribada imminent del capvespre.
En condicions normals, la post haguera finalitzat ací. Aquesta no. Encara quedava per viure la segona part de la vesprada. Després d'una reparadora dutxa (va haver un moment de dubte: dutxa col·lectiva o individual; s'imposà el bon criteri, és a dir, individual), els quatre brokebackmounters (Josep-sí, sí! heu llegit bé: Josep-, Lance, Marmitaco i Takesi) vegèrem el partit al bar Molina, on, entre tapes, bocates, cerveses, coca coles i nesteas, vam veure el contundent triomf (amb una segona part per a recordar) de la selecció espanyola de fútbol.
Una gran vetlada. Teníem la impressió que amb el pas del temps, un dia com aquest serà sempre recordat. El ccestupendo i la Selecció es conjuraren per fer treballar les endorfines.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Ya sabía yo que ese plan iba a funcionar, se lo dije a Julían a las dos de la tarde, en el refrigerio previo a la salida.
Ya sólo falta el domingo.
Servidor tiene ganas de bici, podéis creerme, pero las circunstancias durante estas semanas me han sido adversas, y mi vida ha parecido más la de un personaje de Bukowski que otra cosa.
Habrá que salir en verano, final de julio y agosto principalmente, para llegar a tono en septiembre, ¿no?
Saludos estupendos.
Hauràs d'explicar què és això de Bukowski, perquè els que no som intel·lectuals no tenim ni idea. Sí, va ser una vesprada-nit per a recordar. S'haurà de repetir i pagaran per suposat aquells que no van vindre.
No és extrany que no sàpies qui és Bukowski. Polònia ha fet una Eurocopa molt fluixa i a més aquest jugador no era titular.
Saludos sovieticos a todos. Veo que desde aquel dia memorable no hay nuevos posts, y me pregunto si es que ya el ccestupendo no sale en bici, o si es que la victoria en la eurocopa os ha dejado ya ahitos (garcia reneses, por supuesto) de satisfacciones y endorfinas.
En Rusia, de momento y lamentandolo muchisimo, mucho vodka y poca bici...
Nos vemos pronto.
P.D.: Aqu'i carezco del momento Tour de Santiago. Ganara Valverde este anyo? De momento no va mal, eh?
Publicar un comentario