Inauguració 08-09: temporada nova, mateixos costums.

Amb il·lusions renovades, Josep, Pau dixit i Takesi (Lance continua amb problemes a l'esquena i per això van fer un preludi en forma de dinar a "L'Alfaç") encetaven aquest nou curs ciclista. La resta del grup no acudeix a la cita per diferents motius: professionals (Marmitaco acompanya els alumnes al PAU), festers (el pirata Oposició), mecànics (M_mori i el seu A3), familiars (Ginés havia d'atendre David). Nyofles no en sabia res, no el vam avisar per culpa d'un malentés (demanem disculpes, no tornarà a passar).
Anem, però, al que és més important, és a dir, l'itinerari. A les cinc (hora taurina), els tres "toreros" feien el "paseíllo" des del "Nou Derramador" per a "lidiar" una etapa de l'afamada "ganaderia" del ccestupendo (promet no tornar a utilitzar el símil taurí). La idea original era fer un recorregut suau, de benvinguda, peró la planificació canviá quan comprovàrem el nostre acceptable estat de forma. La via (aquest any sí: via verda ja!) va servir de marc de les nostres primeres pedalejades. Un marc sec i polsós, cada vegada més deteriorat, on el garbí bufava i juntament amb un cel extranyament encapotat augmentava la sensació de xafogor. Vam abandonar la via, i ens vam dirigir cap a Santa Ana. Una suggerència de Takesi per a "visitar" una figuera situada en les primeres rampes del Canalís, va provocar que Pau dixit s'animara i proposara fer la pujada completa del port. Josep no va posar cap objecció (ans al contrari, la proposta li atreia ja que mai l'havia pujat). Amb un ritme molt regular, vam coronar el cim i continuàrem ruta cap a la carretera de Banyeres-Alcoi. Unes daines tímides i desconfiades pasturaven vora carretera en una finca tancada al peu de la serra de Sotorroni. Immediatament després del descens vam pujar el port de la Venteta, últim obstacle que ens separa d'Ibi. Agrupats, vam arribar dalt del port. Les "Revoltes" ens vam conduir, amb una reconfortant baixada (el panorama de la Foia de Castalla des d'ací és espectacular), als barris de la part alta. Una visita de cortesia a Marmitaco (també havíem passat per casa d'Oposició, però no hi estava) i una breu passejada per l'Ibi antic (ara engalanat per a festes) feren d'epíleg d'aquest primer "capítol". La temporada brokebackmountera es presenta, més que mai, apassionant. (Us heu adonat que no he esmentat les endorfines?)