La carrasqueta per davant i per darrere

El dijous trenta-ú de juliol vaig tancar la temporada 07-08 del ccestupendo amb un itinerari curt i molt interessant. Quan dic "vaig tancar", no em referisc a tot el grup, sino només a mi, ja que durant el mes d'agost em transforme en un "devorador" de quilòmetres entre vinyars de la ribera del "Padre" Duero, per l'immens "páramo" castellà o per sorprenents vies verdes que serpentegen i foraden frondoses serres burgaleses.

Tornem, però, al recorregut que ens ocupa. El punt de trobada l'havíem fixat a la sempre acollidora casa de Pau dixit, al camp de Xixona. Allí ens esperava l'amfitrió. El primer en arribar fou Marmitaco, qui, amb una demostració de voluntat i valentia, va acudir en bici des d'Ibi,via Tibi (el port de Tibi és curt però dur). Amb una mica de retard, aplegava Takesi (o siga jo) i un poc després els castelluts Lance i Nyofles. La idea original era fer la ruta Xixona-Carrasqueta-Ibi-Tibi-Xixona. Takesi suggereix un canvi en els plans (té pressa per un compromís familiar) i els companys accepten molt amablement (algú fins i tot molt agraït pel canvi). Per tant, l'eixida es redueix a la pujada i baixada de la Carrasqueta pel dos vessants. L'ascensió per la cara sud s'inicia amb un ritme tranquil. El primer objectiu és la "Venta Teresa", on cau el café de rigor ("gustosset" el granissat de timó). D'ací al cim del port, es converteix en el tram més "castigador" i perillós, per la quantitat de trànsit que encara utilitza aquesta carretera. Breu aturada per a beure i gaudir de l'espectacular vista, i iniciem el descens de la cara nord, fins la rotonda de la Sarga. Allí s'acomiadem de Marmitaco, el qual continua viatge cap a Ibi (a la fi serà l'únic que completarà la ruta què havíem programat). Immediatament, ascendim el vessant nord (molt més suau) i, amb precaució i molta cura, baixem cap el nostre destí. Només passar la benzinera, Pau dixit ens guia per un camí/senda molt entretingut, amb constants tobogans. Aquesta variant trenca amb el monòton asfalt què ens havia acompanyat tota la jornada. A més, la senda ens porta a un sorprenent paratge: la font de Nutxes, generosa màniga d'aigua fresca, amb una bassa de reg què ens deixa bocabadats. Últim esforç cap a ca Pau. Amb moltes presses, Takesi s'acomiada fins després de l'estiu. Han estat quaranta quilòmetres reconfortants. El curs ciclista vinent es presenta ple d'il·lusions...., i d'endorfines.