miércoles, 8 de octubre de 2008

La veterania és un grau.

La casualitat, o potser la causalitat, va fer que acudiren a la cita mercuriana de l'ú d'octubre només els tres brokebackmounters més veterans de l'IES Nou Derrramador: Oposició, Marmitaco i Takesi. Estos tres "saures" de l'educació formen part del paisatge quotidià del centre després de més de cicnc cursos d'ençà que s'inaugurà. Fins i tot figuren en l'inventari que tots els anys es realitza per al bon control del mobiliari escolar. Són a l'institut el mateix que els "pavos" al parc. (lògicament exceptuant les cagades)

Una reunió ineludible de la COCOPE (està estudiant-se canviar aquesta denominació per una altra més adient -per exemple CO SER-) retardà l'hora d'eixida. Eren les quatre, quan els tres intrèpids aventurers enfilaven les suaus, alhora que exigents, rampes de les Revoltes. Feia temps que no rodàvem per la senda del Biscoi què condueix al barranc de Fav/banella. El retrobament fou molt divertit, i gaudírem de la baixada com si de la primera vegada es tractara. Abans, en la part alta del barranc, havíem devorat l'entrepà reparador, animats i entretinguts amb una enriquidora conversa festera. Una curta aturada en la font de l'Arcada, una fugaç passada per Santa Ana, una frustant visita a la figuera del Canalís (no en quedaven, de figues), una relaxant passejada per la Marjal colivenca i un desnordat tomb pels carrers de Castalla, completaren una vetllada ciclista estupenda. El camí vell de Castalla serví d'últim escenari de la vesprada, Les endorfines han "golejat" clarament el cansament. I la veterania té corda per a una llarga estona.

1 comentario:

marmitaco dijo...

Así me gusta, breve, conciso, exáctamento todo lo importante y verdadero. Lo único que no he entendido muy bien es la comparación de los mejores del grupo, gente muy activa, con un pupitre, pasivo. Acaso es una crítica con algún desmembrado? Pués hay que cambiar la comparativa. Saludos a los pupitres de los demás centros.