Anous i codonyat.

Aquesta vegada el punt de trobada s'havia fixat a l'ermita de Polop, al vessant nord de la Font Roja, on la pluja generosa ha engalanat de verd una ombria espectacular. Lance, Marmitaco i Oposició eixien des d'Ibi; mentrestant, Takesi sortia des d'Alcoi. Decidim dinar a recer de l'ermita, la qual ja ha estat mut testimoni d'altres "aturades gastronòmiques". La combinació final de les anous de Marmitaco (breus però intenses de sabor com correspon als fruits del "terreny") amb el codonyat de Conxi (probablement la millor confitura de codony del món) ens recorden l'època de l'any en què ens trobem.
Després d'assaborir les vitualles, posem rumb al Salt d'Alcoi, imponent paratge on el riu Barxell s'encaixona primer, i s'enlaira després en una cua d'aigua què salva una paret vertical d'uns cinquanta metres d'alçària. Només quan la intensitat i la insistència de la pluja fa córrer l'aigua per la superfície del terreny, es pot gaudir de l'espectacle del sorollós colpiment del fil d'aigua contra la roca nua, per a serpentejar després entre baladres, vímets i esbarzers i agermanar-se, pendent avall, amb altres rierols (Riquer, Polop) i formar el riu D'Alcoi o Serpis. Una senda ens permet creuar el Riquer poc abans de caure a l'immens buit, i contemplar des d'una talaia situada en una lateral del Salt, el sobreprendedor panorama: l'aigua caent, la via verda amb els seus ponts com si d'una via de joguet es tractara, la vall del Polop i, enfront, el parc natural de la Font Roja amb les pinzellades ocres en la part alta de la serra, pròpies de la tardor.
Tornem per la mateixa carretera (Alcoi-Banyeres) què havíem arribat. El tram de Montesol fins l'encreuament d'Ibi es fa perillós per les obres d'enquitranat. La pujada de la Venteta sempre es fa entretinguda. Fins i tot hi ha temps de veure animals molt esquívols (Lance comenta que ha vist quatre porc-senglars, encara que no confirma si Asterix i Obelix anaven persenguint-los). Ens reagrupem en la cruïlla del Biscoi. Lance, Marmitaco i Oposició continuen ruta cap a Ibi. Takesi ha de refer camí cap a Alcoi. Una gelor prehivernal traspassa la roba i penetra fins els ossos. Sortosament, el perfil descendent i les endorfines abreugem l'última part de l'itinerari. Han sigut vora cinquanta quilòmetres de bones sensacions.