La cava "iniciàtica" del Carrascal.

Un gregal gelat bufava amenaçador la vesprada del dimecres deu. Això, però, no era prou per a fer arrere al grup de cinc intrèpids (jo diria també inconscients)aventurers (Lance, Marmitaco, Nyofles, Oposició i Takesi) què encetaven una ruta ja coneguda amb un objectiu especial: el pou de neu del Carrascal.
Després d'arreplegar Lance a Castalla, ens dirigim, vorejant el castell, cap a la pista què condueix a la font del Carrascalet. El fred és intens i el cos no acaba d'acostumar-se a aquesta sensació agreujada pel vent incessant. A la fi, després de patir en l'ascensió, arribem a la finca del Carrascal, lloc amable on Nyofles es mou amb desimboltura. Vam dinar en la barbacoa, una petita estància oberta on l'aire corria amb total llibertat, probablement el punt més fred de tota la finca (potser de tota la serra). Ens apressem per acabar les vitualles (llàstima d'un café calentet), i amb molta expectació abordem una empinada costera entre carrasques i pins, la qual queda sobtosament tallada per un pal a manera de balisa. "Descavalquem", i a escassos quatre-cents metres se'ns descobreix al davant una vella i bella construcció de pedra, perfectament harmonitzada amb l'entorn: la cava del Carrascal. De dimensions mitjanes, el primer que crida l'atenció és la seua estructura original, ja que, a diferència de les altres neveres de la nostra comarca, és de planta hexagonal. Les peces de pedra treballada què conformen les parets, aguanten una teulada feta també de pedra, amb peces més fines esglaonades, les quals donen elegància alhora que solidesa al pou de neu. No obstant això, uns puntals en les portes, ens adverteixen de la necessitat de cura i restauració d'aquesta magnífica obra. Un enclau discret i amagat, privilegiat per a observar i difícil per a ser observat, li confereix a tot el conjunt un caire cerimoniós, com "iniciàtic", enigmàtic (Lance establí un paralel·lisme amb els "cubillos" de Minaya).
Després de visitar un encisador racó de la serra on Nyofles es relaxa practicant Taitxí, ens abriguem per a combatre la gelor què ens aguarda en el descens (el termòmetre de Marmitaco marca tres graus). S'acomiadem de Lance (es queda a Castalla)i proseguim pel Camí Vell fins arribar al nostre destí. Més de trenta quilòmetres d'una ruta marcada pel fred i la cava més bella i inquietant que conec.