L'esplèndida muntanya alacantina.

Potser la millor manera d'acomiadar l'any vell siga fent quelcom suficientment rellevant com per a recordar-te'n. Així ho van pensar els quatre intrèpids aventurers (Lance, Oposició, Pau dixit i Takesi) quan el dimarts trenta de desembre es citaren en l'aparcament de la braseria la Laguna (antiga venta Sant Jordi) situat en la carretera Alcoi-Alacant, al costat de la desviació cap a la serra d'Aitana.
Lance havia suggerit en l'anterior eixida la possibilitat de planificar un itinerari per la zona de l'Aitana, terreny què encara no havia sigut "explorat" pel ccestupendo. Després d'un café saborós i reconfortant, aquesta vegada sufragat per Oposició (enhorabona per la futura paternitat!), encetem l'etapa per la carretera comarcal de Benifallim. Amb l'asfalt perillosament humit per la rosada nocturna, i amb un sol espectacular què contrastava amb una gelor aguantable, s'aturem breument a la Font del Regadiu per a omplir els nostres bidons, i continuem cap a Benifallim, Penàguila (amb l'esglai de les claus del cotxe de Pau dixit) i Alcoleja (fresquíssima l'aigua), pobles tots ells amb un "sabor" especial i un entorn únic. Iniciem l'ascensió a Tudons (de rima fàcil), port on es gaudeix de cinc quilòmetres de pujada protegits per una vegetació frondosa i esguitat de revoltes que alleugeren l'esforç del pedaleig. Només arribar al cim ens trobem amb la balisa què barra el pas cap als radars de la base militar d'Aitana situats en el pic de la serra. Decidim dirigir-nos al Safari Aitana on ens proveïm de refrescos per a l'esmorzar (interessant el restaurant amb unes llars molt acollidores). De passada per la carretera observem alguns animals: micos, tigres, llops, elefants (curiosa la història de l'elefanta Rosario). Fins i tot una cèrvol femella, despistada i espantada, creua la pista i s'acosta agosaradament per les rodalies de la tanca del safari (els tigres estarien contents si botara el reixat de filferro). Un panorama grandiós (amb la mar al fons) serveix d'escenari per al sezill àpat. Refem part del camí i s'endinsem per una pista molt irregular, amb trams descarnats i altres amb una capa recent de quitrà, què uneix el port de Penàguila amb l'alt de Benifallim (també conegut com el de Rontonar, segons els vessants). Amb precaució però amb celeritat, consumim els poc més de dos quilòmetres de baixada què condueixen a Benifallim. Per a finalitzar, un últim esforç per un terreny "trencacames" fins aplegar al punt de partida. Han estat cinquanta quilòmetres la major part dels quals seran recorreguts el proper setembre durant la "Vuelta" pels millors ciclistes professionals. De ben segur que el ccestupendo serà testimoni d'aquest extraordinari esdeveniment esportiu. Abans, però, tenim per davant un any nou farcit de reptes. Feliç any nou brokebackmounter!