Senyores i senyors: el mas del Somo!

Feia temps que desitjava fer aquest itinerari amb el ccestupendo. El dimecres vint-i-tres de desembre partim de la font dels Patos, paratge molt conegut situat a cinc quilòmetres d'Alcoi en la desviació cap a la carretera de Bocairent, i lloc de trobada d'excursions a la serra de Mariola. Amb un matí esplèndid i després de prendre un café, generosament patrocinat per Lance, quatre intrèpids aventurers (l'esmentat Lance, Marmitaco, Oposició i Takesi) enceten la ruta per la inquieta carretera què condueix a la font de Mariola (també coneguda com a carretera del mas del Sargento). Trams ombrívols coberts d'un gebre blanc què et gelava fins l'ànima s'alternen amb zones d'un Sol enlluernador més propi d'èpoques primaverals (el termòmetre de Marmitaco registra valors què oscil·len des de vora zero graus en zones d'ombria fins divuit en trams assolellats). Agafem un camí què naix tot just enfront de l'entrador de la font de Mariola. Unes cases anàrquicament construïdes seran l'últim senyal humanitzat que trobarem en molts quilòmetres. Mamprenguem ací una ascenció per pistes i sendes enfangades (l'argila de la Mariola té una intensitat especial), jalonades de petits tobogans què dificulten encara més el nostre pedaleig. Amb alguns dubtes en la tria del camí correcte (Takesi insisteix, fins fer-se pesat, en que aquesta ruta l'havia fet en una ocasió, en sentit contrari i de nit), per fi apareix al fons el mas del Somo, extraordinari exemple de construcció de la nostra muntanya on crida l'atenció l'absència de tanques i cadenes què barren el pas als excursionistes . Casalot restaurat, sobri i generós en superfície, aquest mas construït en la Mariola banyeruda, domina des d'un turó situat a més de mil metres d'altitud una gran extensió de serra i bancals. Fins i tot una moderna piscina ens informa de les intencions d'oci i esplai dels actuals propietaris de la finca. Aixoplugats per una centenària carrasca, devorem les vitualles entre converses de temes d'actualitat on la política s'alça com a protagonista.
Reprenem la marxa, carenegem la serra de Sotorroni durant tres quilòmetres i iniciem un preciós descens, encaixonats per parets de pins i carrasques, fins arribar a l'asfalt de la carretera Alcoi-Banyeres, a l'altura del mas del Troncal. Un suau desnivell ens porta, carretera avall, al punt de partida. Han estat trenta-cinc quilòmetres exigents i de qualitat. Rematem amb una cervesa (amablement servida per Conxi) en casa de Takesi. Encara que no ho semble per l'oratge, estem en vespres de Nadal, època on, com tothom sap, les endorfines juguen un paper estel·lar. Bones festes!