La Marjal, el miracle de l'aigua.

El paratge justifica el títol d'aquest escrit. Resulta increïble la generositat amb que la naturalesa fa brollar l'aigua en un indret situat en un entorn on la sequera és un fenomen que ens visita massa sovint. Però siguem formals i no s'avancem en el temps. Aquesta jornada comença bon matí, a molts quilòmetres (vora cent) d'ací......

Encara no havia trencat l'alba, i els carrers estaven recent posats. Pau dixit, Marmitako i Takesi donaven compte d'uns excel·lents xurros-porras i una xocolata ben negra i espessa. Havien d'agafar forces per a afrontar una dura etapa. El desplaçament en la "fragoneta" de Marmitako va discórrer per unes valls bellíssimes.Complint l'horari previst arribàrem a Tormos, poble natal del nostre amfitrió Josep, on ja esperava Ginesito (probablement havia travessat serres i antigues vies per a esmerçar la distància entre la Mariola i la costa). Un ràpid trasllat al Ràfol d'Almúnia, poble on Josep havia establert el nostre centre de logística (fabulós l'antic magatzem habilitat com a despatx i local d'assaig musical, encara que algun membre de l'expedició ràpidament va pensar en alguna altra utilitat), precedí a l'inici de l'itinerari. El vessant més amable del Port de Sorells era el testimoni de les nostres primeres pedalejades. De sobte, davant els nostres ulls aparegué la Marjal, senyora humida d'aquestes terres. Vertiginós descens cap el parc natural què contrastà amb la plàcida marxa per aquesta enorme planície, barreja d'aigua, fang i canyers, laberint de canals i arrossars. A pesar de l'aspecte desendreçat i poc curat (s'observa moltíssimes agressions al medi ambient), l'atmosfera del paratge va absorbint-te fins al punt d'identificar-te per complet amb aquest lloc. Et converteixes en un individu més d'aquest frágil sistema (magnífic el bàndol de garces que observàrem en l'ullal del Bullent , nom que rep també un curt però cabdalós riu on fan una "baixada"en inversemblants barques). Ni tan sols el selló rebel de la bici de Marmitaco (potser venjança pòstuma del malaguanyat "rubio" de la pel·li), amb constants aturades per a la reparació, va aconseguir llevar-li un àpex d'emoció i d'il·lusió (sortosament quan Marmitaco estava a punt d'abandonar la bici i a punt de la desesperació per l'avaria, les mans de Ginesito obraren el miracle i amb una pedra com a improvisada enclusa, adreçà el cargol i solucionà definitivament el problema).Varem visitar racons meravellosos (impressionant el braç d'aigua que creuàrem per tal d'arribar a la Font Salà). Després de passejar per la zona silvestre del parc, l'itinerari acabà amb la pujada de nou del Port de Sorells (aquesta volta pel vessant més dur): tres quilòmetres d'ascensió per un asfalt nou i amb unes rampes del 10% que ens recordà la duresa de la bici.
Feliços i pagats, una dutxa reconfortant en el "niu" de Josep, donava pas a un arrós sabrosíssim en un restaurant afamat de la zona (curiós el nom de Sanet i Negrals). Per a acabar la jornada, Josep (quin gran amfitrió!) ens delectà amb una "jam season" en la qual demostrà els dots de multinstrumentista (bateria, piano, vibrafon, xilòfon).
La tornada va transcórrer amb una tranquil·litat que fou la tònica de tot el dia. La comarca de la Marina Alta té un gran ventall d'alternatives per a disfrutar de la seua bellesa. Com sempre, a l'aire va quedar el compromís d'altra aventura per aquestes terres. Realment som gent privilegiada i seria una gran errada no gaudir d'aquests tresors que ens envolten.