Allò que no paga lloguer......, al carrer!

Diferents circumstàncies estan minvant els efectius de les excursions mercurianes: assumptes familiars greus, problemes musculars i ossis seriosos, bola/gola malalta, enigmàtiques absències.... Estic convençut que tot açò és passatger i més prompte que tard tornarem a "cavalcar" tota la "penya", tot i que es comença a parlar en alguns casos de por escènica, mancança de motivació, crisi ciclista existencial i fins i tot d'abandon de funcions al ccestupendo.
Amb aquest panorama, els mateixos brokebackmounters de la passada setmana (Marmitaco, Nyofles, Oposició i Takesi), enfrontàrem aquesta vegada un itinerari diametralment oposat a l'anterior, és a dir, les pujades hi abundaven més que no pas les baixades: costera dels llavadors, port de les Revoltes, portet de Banyeres i tot seguit pujada del Canalís per la variant de Penyes Roges. Certament les baixades eren d'allò més pronunciades: la de la Venteta i, especialment, el descens de Penyes Roges (desconegut per a Marmitaco) van fer d'aquest recorregut una autèntica "muntanya russa".
Però siguem fidels a la cronologia de l'aventura. Va costar encetar la vesprada: Nyofles no trobava les claus del cotxe i per tant no podia traure'n la bici. Ja solucionat el contratemps emprenguérem la marxa enfilant els llavadors i les Revoltes. Amb ritme constant i tranquil "coronàrem" la Venteta i vam baixar decidits (premia la fam) cap l'ermita de Polop. En aquesta ocasió el lloc triat per dinar, va agradar a tots els sectors del grup (sibarita, conformat i irònic).
Amb la panxa plena (errada estratègica) es vam dirigir cap al Canalís. Pujàrem per la carretera de Penyes Roges. Abans de baixar, breu aturada a la làpida/molló (fotografiat per Marmitaco). El decens cap a Santa Ana (Onil) és trepidant i amb un pessic de risc que li fa encara més atractiu.
El final fou, com tota l'etapa, tranquil i a bon ritme. El camí vell d'Onil contemplava les últimes pedalejades del dia. També, com ve sent habitual en les últimes eixides, Takesi (o siga jo) prolongà una mica més l'excursió (he d'aprofitar el viatge en cotxe des d'Alcoi). Passejada fins arribar a l'Altet d'Ibi amb lleuger berenar al pont que creua l'autovia (magnífica sensació).

Per cert! Algú s'estarà preguntant el per què del títol d'aquesta post. Sincerament, he cregut que un inquilí que està tota una pujada "fabricant-se" per a després eixir de manera violenta poc abans de dinar, mereixia un lloc de privilegi en aquest escrit. Espere que el "casero" no s'enfade.