Expedició al pantà de Tibi

En aquesta ocasió, els dubtes habituals sobre el destí de l'eixida es mantenien ja iniciada la marxa, fins i tot durant el dinar (un lloc idíl·lic al costat de l'autovia on la barbàrie covard ha destrossat la taula i els bancs de la zona de descans) el debat continuava: pantà de Tibi sí, pantà de Tibi no. Després de prendre el "bombonet"(es nota l'absència de Josep) a la gasolinera del Maigmó, s'aclarí la decisió: Marmitaco, M_mori i Nyofles optaren per tornar, ja que es feia massa tard i tenien compromisos (aquest fet tindria unes conseqüències letals, ja que Zeus decidí "premiar-los" amb una xopada monumental); Pau dixit i Takesi aceptaren el repte, llançat pel mateix aventurer xixonenc (encara que nascut a Agost), de continuar l'excursió cap a la recòndita paret de l'embassament de Tibi. De nou, el prestigi del ccestupendo ha d'estar defensat pel sector veterà, també conegut com a "OLD Broke Back Mountain Bike".
Després d'acomiadar-nos, els dos tossuts ciclistes, mamprengueren el descens: vora quatre quilòmetres d'animat trajecte, fins arribar a un mas on aparcàrem les "burres". Un sender, què s'endinsa en un congost impressionant, ens situa al peu de la paret, la qual s'alça, desafiant, més de trenta metres sobre el terra. La pudor despresa per aigües estancades durant un llarg temps, fa irrespirable l'ambient. Amb celeritat, una escala d'esglaons impossibles arrancats a la roca en un lateral del mur, ens eleva fins situar-nos en el "sostre" de la presa. El disseny insòlit d'aquest pantà (el més antic d'Europa, construït a les acaballes del segle XVI) ens permet caminar per la part superior de la paret i, alhora, estar arran del nivell de l'aigua. El panorama és molt curiós: de cara el gran estany ple a vessar, a la nostra esquena el tall de la paret. Realment és un paratge què hauria de tindre un millor aprofitament, tant des d'el punt de vista "hídric" com del turístic (Pau dixit comenta els projectes què l'Administració pretén dur a terme: drenatge i neteja del pantà, acondicionament de les pistes què el voregen, etc.; els dos ens mostrem molt escèptics). Després de comprovar com l'aigua corre per un sobreeixidor situat en el lateral del mur oposat a l'escala (perillosa i compromesa la baixada), iniciem la pujada del port amb molta tranquilitat, sense presses, de tal manera que quedem una mica sorpresos quan apleguem a la carretera de servei de la autovia en bones condicions físiques (sense arribar al límit de "la capacidad de nuestra caja torácica", en expressió de Marmitaco). Lògicament, les cames es fan més pesades a mesura que consumim quilometratge. A la fi, seixanta completíssims. L'excursió al pantà té un caire misteriós, potser semblant a una expedició, quelcom per descobrir. Fins i tot Zeus ens lliurà del ruixat temut. Segurament li havia agradat el tribut modest que els dos veterans havíem retut a l'aigua en la nostra visita al pantà de Tibi.