El biathlon de la Torre de les Maçanes

El desafiament del passat dilluns, dia set, incloïa una recompensa en forma d'esmorzar (organitzat per Pepe) irresistible als paladars sibarites del ccestupendo. Però, com sempre, respectem la cronologia dels fets.

El punt de trobada s'havia establit a la molt noble vila de Xixona, concretament en ca Pau. Diferents circumstàncies en forma de lleugers infortunis (una punxada de Josep, un camí equivocat de Takesi....) retardaren l'eixida del grup més de mitja hora (encara que Lance i Marmitaco, posseïts pel "mono" del café, s'avançaren i enfilaren Carrasqueta amunt fins trobar la Venta Teresa). El grup sencer (faltaven per anomenar Ginesito i Pau dixit) es retrobà a l'entrador del camí de la vall de Bugaia, itinerari espectacular entre serres aparentment seques, amb una riquesa botànica, però, extraordinària.
La pista serpenteja entre pins com una muntanya russa, salvant barrancs. Arribem a la partida de Viola, lloc on va transcórrer la infantesa del nostre Pau dixit. Allí descobrim una font amb una bassa/piscina, testimoni de molts moments de jocs i felicitat de Pau. Continuem la marxa fins aplegar a la finca "Boyeros". Ací acaba la pista i comença un tram patidor de quilòmetre i mig, què hem de fer a peu (Ginesito el fa pràcticament sobre la "burra" demostrant una agilitat i destresa ja resaltades en aquest blog). La pista s'ha transformat sobtosament en un sender tortuós, on l'aigua ha solcat el terreny i ha sembrat de pedres que barren el pas als intrèpids aventurers que gosen endinsar-se en aquest inhòspit indret. Com a guinda d'aquest "pastís" es trobem amb una mena de circuit de motocross que el propietari de la finca ha ideat per a que "gaudeixen" els visitants. Es tracta de cinc o sis turons de terra col·locats estratègicament per a desmoralitzar als amants de la natura que facen aquest recorregut. Només qui tinga "més moral que el Alcoyano" o haja fet alguna "promesa" són capaços de superar aquests "amables" obstacles. Per fi alcancem una pista mitjanament transitable (un parell d'esglais ens avisa de la dificultat del terreny), per a desembocar en una carretera asfaltada que ens porta directament al nostre destí final: La Torre de les Maçanes. Allí Pepe ens espera i després de deixar les bicis a la cotxera de sa casa (esplèndida la glorieta d'entrada), ens dirigim cap el bar on Pepe ha reservat unes taules per als cansats "pel·legrins". És ara quan encetem la "II Jornada gastronòmica VILA DE LA TORRE". El bacallar fregit boníssim, la truita d'alls tendres espectacular, la truita de creïlles i ceba insuperable, aigua-sal, cervesa, nestea, cafés i licors, completaren un esmorzar on la conversa fluïa de tal manera que es va signar un compromís per a l'estiu vinent durant el qual completarem (si tot va amb normalitat i les nostres circumstàncies ens ho permeten) el Camí del Nord (Hendaia - Oviedo)
Després d'acomiadar-nos de Pepe i agrair-li el matí tan estupendo, eixim de La Torre direcció Xixona, en aquesta ocasió per una carretera amable que ens ajuda a digerir millor els menjars que encara assaborim (mentalment, és clar). Rematem el dia amb un refrescant i relaxant bany a la piscina de ca Pau (ens alegrem bona cosa de la recuperació del genoll de Pau). Tot ha pagat la pena: la calor (no excessiva), el tram a peu (biathlon). La companyia, l'emorzar, el bany, la bici, han fet treballar a ple rendiment les endorfines. Açò, però, no és cap novetat.
Per cert, salutacions al "tobarich".