El desafiament del passat dilluns, dia set, incloïa una recompensa en forma d'esmorzar (organitzat per Pepe) irresistible als paladars sibarites del ccestupendo. Però, com sempre, respectem la cronologia dels fets.
El punt de trobada s'havia establit a la molt noble vila de Xixona, concretament en ca Pau. Diferents circumstàncies en forma de lleugers infortunis (una punxada de Josep, un camí equivocat de Takesi....) retardaren l'eixida del grup més de mitja hora (encara que Lance i Marmitaco, posseïts pel "mono" del café, s'avançaren i enfilaren Carrasqueta amunt fins trobar la Venta Teresa). El grup sencer (faltaven per anomenar Ginesito i Pau dixit) es retrobà a l'entrador del camí de la vall de Bugaia, itinerari espectacular entre serres aparentment seques, amb una riquesa botànica, però, extraordinària.
La pista serpenteja entre pins com una muntanya russa, salvant barrancs. Arribem a la partida de Viola, lloc on va transcórrer la infantesa del nostre Pau dixit. Allí descobrim una font amb una bassa/piscina, testimoni de molts moments de jocs i felicitat de Pau. Continuem la marxa fins aplegar a la finca "Boyeros". Ací acaba la pista i comença un tram patidor de quilòmetre i mig, què hem de fer a peu (Ginesito el fa pràcticament sobre la "burra" demostrant una agilitat i destresa ja resaltades en aquest blog). La pista s'ha transformat sobtosament en un sender tortuós, on l'aigua ha solcat el terreny i ha sembrat de pedres que barren el pas als intrèpids aventurers que gosen endinsar-se en aquest inhòspit indret. Com a guinda d'aquest "pastís" es trobem amb una mena de circuit de motocross que el propietari de la finca ha ideat per a que "gaudeixen" els visitants. Es tracta de cinc o sis turons de terra col·locats estratègicament per a desmoralitzar als amants de la natura que facen aquest recorregut. Només qui tinga "més moral que el Alcoyano" o haja fet alguna "promesa" són capaços de superar aquests "amables" obstacles. Per fi alcancem una pista mitjanament transitable (un parell d'esglais ens avisa de la dificultat del terreny), per a desembocar en una carretera asfaltada que ens porta directament al nostre destí final: La Torre de les Maçanes. Allí Pepe ens espera i després de deixar les bicis a la cotxera de sa casa (esplèndida la glorieta d'entrada), ens dirigim cap el bar on Pepe ha reservat unes taules per als cansats "pel·legrins". És ara quan encetem la "II Jornada gastronòmica VILA DE LA TORRE". El bacallar fregit boníssim, la truita d'alls tendres espectacular, la truita de creïlles i ceba insuperable, aigua-sal, cervesa, nestea, cafés i licors, completaren un esmorzar on la conversa fluïa de tal manera que es va signar un compromís per a l'estiu vinent durant el qual completarem (si tot va amb normalitat i les nostres circumstàncies ens ho permeten) el Camí del Nord (Hendaia - Oviedo)
Després d'acomiadar-nos de Pepe i agrair-li el matí tan estupendo, eixim de La Torre direcció Xixona, en aquesta ocasió per una carretera amable que ens ajuda a digerir millor els menjars que encara assaborim (mentalment, és clar). Rematem el dia amb un refrescant i relaxant bany a la piscina de ca Pau (ens alegrem bona cosa de la recuperació del genoll de Pau). Tot ha pagat la pena: la calor (no excessiva), el tram a peu (biathlon). La companyia, l'emorzar, el bany, la bici, han fet treballar a ple rendiment les endorfines. Açò, però, no és cap novetat.
Per cert, salutacions al "tobarich".
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Te recuerdo, Tobarich, que me debes una card postal de la plaza roja (no la de Colón, sino la de Moscú) escrita en ruso nordoriental para que así me la pueda traducir mejor Takesi. Nastrovia y forsa al canut (las dos de vocka, cuidado con las nenas moscovitas)
julius marmitaco
No estaria mal repetir aquesta etapa amb un altre itinerari, la mateixa sortida i arribada i com no passant per La Torre fent-nos l'esmorçar oportú. En l'itinerari, com sempre magnífic de Takesi, crec que la finca "Boyeros" cal substituir-la pel "Mas del Racó", si es refereix a la finca on comença el tram patidor. Des de "Viola i Bugaia" passarem per "Kapeta i Montoro", La "Casa Blanca", una altra que no recorde el nom i fins "El Mas del Racó", per on naix el riu “Serra”. Una abraçada.
Ya que al anonimo prefiere renunciar al efecto sorpresa y parece dudar de mi palabra, le dire al anonimo que esa postal esta en camino desde hace por lo menos cuatro dias, y que si no llega no sera culpa mia, sino del Strogoff de turno de la 'ruskaia pochta' que la habra perdido en cualquier lugar.
Esta noche abren la discoteca de la residencia desde la medianoche hasta las 5. Se supone que manyana me iba a meter en el Kremlin, pero igual el hang-over me lo impide. Caera ese par de cubatas y otro a la salud de Sergio Algora, el cantante del Ninyo Gusano, que murio a lo Bukowski hace un par de dias.
Y otro cubata a la salud de las polacas, que vaya tela. Aunque con ellas solo un cubata, eh?, que luego takesi me llama fantasma...
P.D.: Me congratula comprobar que el grupo sigue en activo tambien en verano, y con casi todos sus componentes... Y Oposicion?
Así es la vida, m_mori. Siempre encuentro buenas excusas para no ir a la convocatoria del ccestupendo: masajista, hijo, pruebas, resaca de la euro, boda, etc. A ver si todavía cazo alguna salida (no me refiero a la de gafas que siempre cita Peter). Que acabes de pasarlo bien en esas tierras del Vodka.
¡Cuidado con las polacas!
Publicar un comentario