Un tomb per Sant Antoni i La Sarga.

La vesprada del dimecres dotze tenia una pinta estupenda per a fer bici. Així ho van entendre els sis components del ccestupendo (Josep, Lance, Marmitaco, Nyofles, Oposició i Takesi) què mamprengueren una excursió sense un itinerari molt clar: l'oratge, les forces i el rellotge decidirien per nosaltres.
El primer objectiu era arribar a SantAntoni. Una tardor esplèndida, ens regalava unes condicions òptimes per a l'exercici físic. L'únic inconvenient era la roba: apropiada per a les baixades i els plans, massa abrigada per a les pujades ( deixarem per a una altre moment l'etern dubte: què prefereixes pujar una ......?). Amb bon ambient i després de superar el mur què s'amaga com una trampa furtiva en la poc transitada carretera de Sant Antoni (les obres d'acondicionament obligaven a anar amb molta cura per tal de no caure en el ciment encara fresc que tapava els clots del camí), apleguem a l'ermita i dinem en la terrassa natural dominadora d'un panorama sensacional: la Foia d'Alcoi i la vall del Serpis es mostren submises als nostres peus. El vent incòmode ens obliga a buscar recer en la serra. Assaborides les vitualles, decidim dirigir-nos cap a La Sarga (pedania de Xixona, el nom de la qual és un tipus de salze característic d'algunes de les nostres riberes) per la mateixa carretera per la qual havíem pujat. La inèrcia fa que el grup avance fracturat: per davant Lance (com sempre!) i Marmitaco; Oposició i Takesi enmig; una mica enrerre Josep fent d'enllaç amb un endarrerit Nyofles què tenia constants problemes amb el seu protector craneal (com diria Josep: ja sabeu el refrany què diu "ets més queferós que el casc del Nyofles"). A més la casualitat va fer que Nyofles es trobara amb Pau dixit què viatjava còmodament assegut al seient del copilot de la "frago" conduïda amb destresa per Pau jr (com passa el temps!). Amb l'alegria del trobament amb Pau dixit en l'ànim, enfilem el camí de La Sarga fins pujar a un mas situat front els "abrics" de les pintures ruprestes. Al tornar, Marmitaco insisteix en passar per l'únic carrer de la pedania i investigar un camí què Oposició creu que mor en la carretera del port de la Carrasqueta. Com que no tenim la seguretat del destí, capgirem i refem el camí. El capvespre arriba lentament. Un crepuscle espectacular ens serveix de far en la llunyania. Quan apleguem a la desviació del paratge de Sant Pasqual, Oposició suggereix entrar a Ibi per un desconegut camí tardorenc, escortat per arbres vestits amb ocres i grocs sumptuosos. Quan entrem a Ibi, la nit s'ha senyorejat dels carrers. Hem apurat al màxim el temps. Tot ha pagat la pena. Fins i tot la gelor patida en la part final de l'etapa. Les endorfines han tornat a triomfar.