Vesprada de vent i café

La tranquil·litat és la característica de l'excursió del dimecres vint-i-un. Lance, Marmitaco i Takesi decideixen no castigar massa els seus delicats organismes. Per tant l'itinerari transcorre apaivagablement per la via. De ben segur que algun dia escriurem sobre la mancança de sensibilitat social (i per tant política) dels responsables dels ajuntaments (els d'ara i els d'abans) d'Ibi i Castalla, per l'abandó en que tenen aquesta via cada volta menys verda i sí més m..... . Nosaltres, però, continuem gaudint d'aquest recorregut i decidim dinar vora via, deprés de deixar enrere la molt noble vila de Castalla. El vent es mostra desafiant, encara que durant tot el trajecte bufa de cua, circumstància que ens confereix un pedaleig gràcil i redó (eh, amiguito?). Pel carril de servei de l'autovia, sense deixar d'enraonar, apleguem a la gasolinera del Maigmó, on assaborim un café gustós i recuperador, patrocinat per Lance. De tornada, comprovem com el vent ha tornat pals en llances, i una mestralada, especialment forta en el tram de l' autovia, es conjura per a fer-nos patir en el nostre avanç. La vesprada està enfosquint-se. El crepuscle vespertí ens descobreix a penes hem passat Castalla. El camí vell ofereix a boqueta de nit una cara misteriosa, insòlita i un pessic perillosa. Arribem a Ibi amb nit tancada. Han estat cinquanta quilòmetres endorfínics. El vent, el café i la nit han sigut, en aquesta ocasió, una companyia molt recomanable.